dilluns, 8 de novembre del 2010

EL NAIXEMENT DE LA REPLÚBLICA POPULAR XINESA


La Xina es converteix en república
El 1911 va ser derrocat l’últim emperador de la Xina, Pu Yi, per una revolució antidinàstica i antiimperialista que va fer que es proclame la República. Sun Yazen, fundador del Guomindang o Partit del Poble, va presidir el govern provisional de 1912,. A partir de 1927, Chiang Kai-shek va donar al seu govern nacionalista un to autoritari que, a poc a poc, evolucionà cap la dictadura tot ordenant la persecució i extermini dels comunistes que, des de la fundació a Xangai (1921) del Partit Comunista Xinés, van enfrontar-se al govern nacionalista, auqell mateix any es va donar la guerra civil Xinesa, després de l'Expedició del Nord, quan la facció dretana del KMT, dirigida per Chiang Kai-shek, va depurar els comunistes de l'aliança formada entre el KMT i el PCX.
 L’any 1934, el nou líder comunista Mao Zedong va decidir abandonar el sud del país, davant la repressió del govern, unes 100.000 persones van fer una travessia a peu de més de 10.000 km, entre 1934 i 1935, per refugiar-se de la persecució.

La invasió japonesa i la revolució comunista
El 1937, però, la situació política va canviar per la invasió dels japonesos que començaren a controlar bona part de la Xina. Temporalment, les forces del Guomindang i els comunistes s’uniren en un front nacionalista antijaponés que va col•laborar amb els aliats per derrotar les potències de l’Eix. Acabada la guerra mundial, el 1945 nacionalistes i comunistes xinesos van tornar als enfrontaments en una llarga i dolorosa guerra civil, que va acabar La guerra civil va acabar el maig del 1950 amb una cessació no oficial de les hostilitats entre els dos bans, quedant finalment sota control dels comunistes la Xina continental (inclosa la illa d'Hainan), on es va proclamar el nou règim de la República Popular de la Xina, mentre els nacionalistes aconseguien mantenir el control sobre els territoris insulars de Taiwan
. Els comunistes ocuparen Pequín, l’antiga capital, on van proclamar la República Popular de la Xina l’1 d’octubre del 1949. Chiang Kai-shek i els nacionalistes xinesos es refugiaren a l’illa de Formosa on crearen, amb la protecció dels Estats Units, la república nacionalista de Taiwan. Sota el règim de Mao, tota l’estructura política va quedar sota el control del Partit Comunista, es va reprimir tota dissidència, es va iniciar un procés de simplificació de l’escriptura xinesa, es va crear una Constitució al 1954 i, poc després, es va ocupar el Tíbet.

IÀSSIR ARAFAT

Gràcies al documental que vam veure a classe ens em assabentat de la biografia d’aquest ex-dirginent palestí el qual va tenir una gran rellevant en la nostre historia.
Iàssir Arafat al 1696 fou organitzador de l'Organització per l'alliberament de Palestina (OAP), des de 1993 fou líder palestí i des de 1996 fins la seva mort, fou president de l'Autoritat Nacional Palestina, líder d'Al fatah (la major facció armada de l'OAP). El 1994 va ser guardonat el Premi Princep d'Astruries de Coperació internacional , i posteriorment amb el Premi Novel de la Pau
Des del final de la Primera Guerra Mundial va participar en l'incipient moviment pales´t, que aspirava a construir un estat àrab independent sobre la llavors colònia britànica de Palestina.
Arafat es va unir a la Lliga d'Estudiants Palestins, de la qual en fou president entre 1952 i 1956 Va participar a Kuwait en la fundació de l'organització Al- Fatah, component principal de la futura (OAP), creada l'any 1964. Com a màxim capdavanter del moviment, va ser rebutjat en molts països occidentals per les seves vinculacions amb el terrorisme àrab, però va tenir també moments d'acceptació, com el seu discurs davant les Nacions Unides el 1974 en virtut del reconeixement de l'OLP com a legítima representant del poble palestí, o la seva admissió com a membre de la Lliga Arab el 1976. Va morir en la matinada de l'11 de novembre.
Mikel Florit

LA DESCOLONITZACIÓ: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES

Les causes de la descolonització  de l’Àsia i lÀfrica van ser el desig d’independència que tenien els propis natius, el diferents moviments nacionalistes que es van manifestar, la disminució del prestigi de les metròpolis, l’expansió de l’opinió internacional i el suport a la descolonització d’EUA i l’URSS.
Per altre banda trobem com a conseqüències d’aquesta descolonització que el estats independitzats són marginats a la política internacional. Això dona lloc a les conferències de Bandung i Belgrad on s’acorden el principis i l’aliança del estats independents. Es crea també una dependència del nous estats cap a les antigues metròpolis i diverses disputes ètniques i territorials lo qual comporta el traçat de fronteres i creació de governs dictatorials.
MIKEL FLORIT

Creus que va ser just que Gandhi rebés un Premi Nobel?

Sí.
Crec que Mahatma Ganhdi va merèixer el Premi Nobel perquè crec que és el millor exemple de la història de com resoldre els conflictes mitjançant la no-violència i fent ús del diàleg i la democràcia. A més a més va aconseguir el seu objectiu que era la alliberació de l'Índia sense renunciar als seus valors.

Max Todolí

Discurso al Congreso Nacional Indio (1942)

La no-violencia es un arma incomparable, que puede ayudar a todos. Yo sé que no hemos hecho mucho por el camino de la no-violencia y sin embargo, si tales cambios sobreviven, asumiré que es el resultado de nuestro trabajo durante los últimos veintidós años y que Dios nos ha ayudado a alcanzarlo.
MAHATMA GANDHI

Gandhi va ser possiblement el personatge més important per aconseguir la descol·lonització de l'Índia. Ell va ser un pioner demostrant que es podia lluitar contra tot un imperi com el britànic sense fer ús de la violència. No ho va aconseguir facilment però finalment l´Índia va esdevenir independent en gran part gràcies a ell i és per això pel que encara és recordat.

Max Todolí

Mahatma Ghandhi

Puede ser que, en un momento de enojo, ellos puedan hacer cosas que puedan provocarnos. Sin embargo, ustedes no deben recurrir a la violencia; eso pondría a la no-violencia en la deshonra.

Ghandi va tractar de conseguir la llibertat i independencia del seu país mitjançant la pau. Aquesta frase que va dir en el discurs nacional indi (1942) es una frase de suport als seus seguidor i al seu país. Obviament no es facil combatre la violencia amb pau, però era la única solució que tenien els indis. Per tant havien de abstenirse a rebotarse a les provocacions de la Gran Bretanya perque si ho feien no estarien contribuint a la llibertat del seu pais.

Nico Luque

Aparició del capitalisme i socialisme.

Un cop van desapareixer les potencies feixistes eliminades pels dos grans blocs els Estats Units i la URSS van apareixer dues noves ideologies: pel bandol USA el Capitalisme i per part de la URSS el Comunisme.
El Capitalisme basat en la ideologia política del Liberalisme defenia una limitació en la intervenció de l'estat en la economia, defensa de la propietat privada, llibertat en el comerç i en la industria i predominava per sobre de tot el mercat.
El Comunisme rebutjava completament la idea de la propietat privada i del mercat, tot era controlat per l'estat volien fer desapareixe les clases socials i nomes podien existiri partits polítics comunistes.
Totes dues potencies per tal de tenir controlat la major part del món sota la seva ideologia van tractar d emanipular el major nombre de paissos aquest terme defineix clarament el que va ser la guerra freda.
Nico Luque

Les conferencies de Pau

Guerra freda:
Les conferencies de Pau:
Avui ens han explicat les conferencies de pau, ens hem centrat en les tres me importants impulsades per els grans estats (estats units URSS i gran bretanya).
La conferencia de pau a Ialta febre de 1945 va ser la que va unir més els tres aliats que van decidir la desnacificacio de l'estat alemany, tambe es va decidir la creació de la ONU.
La conferencia de Postdam es va produir entre el el Juliol i l'agost del 1945 va dividir  Berlín en quatre i va remarcar les diferencies entre Truman i Stalin i això va portar a la a la conferencia de Paris 1946 per elaborar els tractats de pau amb Itàlia, Romania, Bulgària, Hongria i Finlàndia.
Nico Luque

Història 1r Batxillerat B: Diari d´aula

Història 1r Batxillerat B: Diari d´aula

El Conflicte de l Orient Mitjà

Penso que la biografia que hem vist en el documental sobre Iàssir Arafat es molt interessant. M´ha sobtat molt el canvi tan radical de posició que adopta . Com hem vist, per defensar els interessos palestins , el 1964 , va crear l´OAP ( Organització per l Alliberament de Palestina ) que ell va dirigir i que fomentava el terrorisme contra Israel ( l´Estat jueu ) i els seus aliats. A partir de l´any 1974 , es a dir , deu anys desprès Iàssir Arafat , juntament amb aquesta organització, va abandonar la violència i va apostar per la via de la negociació i del diàleg amb Israel.

Alejandro Marsal

La Doctrina Truman y el Plan Marshall

`` Creo que debemos ayudar a los pueblos libres a cumplir sus propios destinos de la forma que ellos mismos decidan´´

La Doctrina Truman denunciava la creació  de règims comunistes als països ocupats per l Exercit Roig i s hi proposava la intervenció americana per frenar l amenaça comunista. Per això , es va augmentar el nombre de soldats i de bases nord-americanes a Europa i es va proposar el Pla Marsella , una ajuda econòmica per impulsar la reconstrucció del vell continent. D aquesta manera , allunyant Europa de la pobresa , disminuiria el risc d expansió del comunisme. La majoria de països occidentals van acceptar l ajuda nord-americana mentre que va ser rebutjada per la Unió Soviètica.

Alejandro Marsal

La Doctrina Truman y el Plan Marshall

``Una gran parte de la burguesía de los países europeos , asustada por el crecimiento de las fuerzas del socialismo y de la democracia, aplaudió el discurso. ´´

Comentari :
Aquesta frase crec que reflecteix el temor que sentia la societat de classe burgesa en front a la puixança dels règims comunistes a alguns països del continent europeu , ja que , si el partit comunista es feia amb el control de l´Estat  com va succeir en alguns països de l´Europa de l´est com Romania, Bulgària , Polònia.. que es van instaurar les anomenades democràcies populars , que malgrat el seu nom, es tractava de règims no democràtics que es definien com a socialistes i en els quals un únic partit , el comunista, detenia tot el poder. Es lògic que la burgesia sentis aquest temor perquè la política soviètica perjudicaria en gran mesura el seu estil de vida.

Alejandro Marsal